La primera amb el Pep i la Pilar.
La segona amb el Xavi i la Sandra.
La tercera amb ma mare i ma germana.
La quarta, de passada, per fer una parada tècnica tornant de les Cascades d'Ouzoud.
Marràqueix és la ciutat turística per excel·lència del país, digne de visitar per suposat. La Place Djemaa El-Fna em té el cor robat, em passaria hores mirant i mirant –igual que les Rambles de Barcelona- com es mou la gent per aquesta quilomètrica plaça. Tot i ser un espectacle durant tot el dia, no és fins el capvespre quan es fa especial, s’obren els fumejants llocs de menjar i la plaça s’omple de malabaristes, conte contes, encantadors de serps, músics, acròbates i curanderos, el més sorprenent que els principals espectadors són els mateixos marroquins que provenen del sud i van a Marrakech per a intercanviar camells per a qualsevol altra tipus de mercaderia.
nant de les Cascades d'Ouzoud.
