dimarts, 9 de gener del 2007

Primeres impressions de Casablanca

Bueno, pues no sé per on començar... Suposo que teniu ganes de saber cosetes de Casablanca i què tal em sento per aquí i tal, doncs us explico una mica -l’ordre dels punts no té res a veure amb la importància, d’acord?- i us deixo 2 fotos, espero no fer-me pesada:

- Casablanca em sembla car! Per exemple al mercat el preu del calamar és 12,00€, un paquet de cereals Special K val 4,70€. El Zara i el Mango és més car que a Espanya. Per tant no val la pena anar de compres per aquí! Un restaurant italià, ahir a la nit vam sopar per 30,00€, sense vi! El taxi sí que és barat, fer 20 km val 1,80€ i el pa val 0,13€ -el Pau en compra cada dia 2 barres i se les menja tal qual-.

- Fa calor, durant el dia surto al carrer sense abric i la gent diu que fa fred! No saben què és el fred. No necessito les botes peludes ni mitjons de llana. El sol brilla molt, no pots anar sense ulleres de sol pel carrer. Crec que ja m’he posat morena de la cara. A casa, però fa un fred pel vespre quan el sol se’n va, se’t posa la humitat als óssos i tinc com un tremolor de fred fins que no em poso al llit amb la manta. Aquí no hi ha ni calefacció ni aire condicionat!

- Anem pel tema pis... El pis que Pau tenia aparaulat no m’ha agradat, potser perquè l’he visitat quan hi vivia senyor i l’he trobat extremadament desordenat, però bé, crec que era massa vell, la zona una mica lluny del centre... Llavors m’he dedicat a veure pisos i, de moment em quedaria amb un que per la zona que és el Pau diu que és car val 800€ el mes (sí, 800€ el mes). És una mica rotllo això de buscar pis perquè et foten el pèl, ahir a les 18.30h ens van ensenyar un pis que no tenia la llum donada d’alta i us creieu que podem veure un pis a les fosques, doncs sí senyor fent llum amb el mòbil el vam visitar. Jo no m’ho podia creure! No sé què farem... No vull veure gaires pisos més, crec que entre una cosa i l’altre n’he visitat 10 o 12. I ja tinc ganes de decidir-nos i començar a instal·lar-nos.

- Casablanca, està bé. Me l’imaginava més bruta, més sorollosa, més pobre, més edificis vells i tal. Doncs res de tot això, és com si visquéssim a Barcelona, és diferent ja que estem acostumats a viure a un poble (ja sigui Reus o Montbrió). Amb la única diferència que no te massa atractiu turístic, no hi ha museus, teatres, monuments així que pot resultar una ciutat avorrida –o és que encara no ho coneixem-. Ens han dit que lo únic que val la pena és el barri del Habbous i la Mesquita (us envio fotos) i que ja hem anat a visitar, doncs quan vingueu ja us ho ensenyarem! També hem visitat la Medina (el mercadillo) però ens han dit que el de Casablanca no és molt típic ni turístic és bàsicament per la gent àrab. Cosa que a d’altres ciutats és súper típic de visitar.

- La seguretat és bona, no em sento malament caminant pels carrers, tot i que em miren els nois/senyors i algun d’ells em diu guapa en el seu idioma, clar! Però no em molesta, de moment.

- El menjar, pues la veritat és que encara no he menjar res típic marroquí, cosa que m’agradaria. De moment ens alimentem de verdura, fruita, ous, pa, pasta i arròs... Quan anem de restaurant aprofito per menjar carn.

- Tots els espanyols que hem conegut tenen una “bonnne” (xaxa) que els renta la roba, neteja i els fa el menjar. Llavors ells sí que mengen coses típiques d’aquí. És súper típic tenir una “bonne”, no sé quan els hi costa però és molt barato. Com diu el Pau, podríem tenir un guardiant, un jardiner, una “bonne” i un xofer. Tot i que jo continuo pensant que la vida aquí no és tant barata!

- Tema feina, el Pau continua intranquil, estressat, preocupat... no puc dir res més. No tinc la sensació que l’ajudo gaire, no sé què fer-hi.

- Jo, pues sí, voldria treballar! Ja us he dit que no hi ha massa cosa a fer a Casablanca (potser és que encara no ho conec!). Intentaré no obsessionar-me per aquest tema i a veure si em passen bé els dies estudiant francès i ???

No us vull continuar fotent el rotllo, crec que ja ho he fet prou. I si em deixo alguna cosa que us interessa saber ja sabeu on trobar-me.