dimarts, 10 de juliol del 2007

A Marràqueix ja hi hem estat 4 vegades!
La primera amb el Pep i la Pilar.
La segona amb el Xavi i la Sandra.
La tercera amb ma mare i ma germana.
La quarta, de passada, per fer una parada tècnica tornant de les Cascades d'Ouzoud.

Marràqueix és la ciutat turística per excel·lència del país, digne de visitar per suposat. La Place Djemaa El-Fna em té el cor robat, em passaria hores mirant i mirant –igual que les Rambles de Barcelona- com es mou la gent per aquesta quilomètrica plaça. Tot i ser un espectacle durant tot el dia, no és fins el capvespre quan es fa especial, s’obren els fumejants llocs de menjar i la plaça s’omple de malabaristes, conte contes, encantadors de serps, músics, acròbates i curanderos, el més sorprenent que els principals espectadors són els mateixos marroquins que provenen del sud i van a Marrakech per a intercanviar camells per a qualsevol altra tipus de mercaderia.


nant de les Cascades d'Ouzoud.

dimarts, 26 de juny del 2007

Essaouira




Petits detalls d'Essaouira i del grup que vam compartir una maîson d'hotes.

Per ordre d'esquerra a dreta: Gustavo, Neomí, jo, Bouchra, Hanane, Andreu, Bea, Josera i davant el Pau i la Susana.

Festival de música gnaoua, Essaouira




4 fotos del q ha sigut un bon cap de setmana, música, amics, alcohol, platja, passejos...


Sempre fos aixi!!!




Lo millor que té el fet d'estar en un país estranger és això, viatjar els caps de setmana, conèixer gent i disfrutar de la vida!

dimarts, 1 de maig del 2007

El dia del treballador




Primer de Maig, Dia del Treballador, jornada festiva i reivindicativa a pràcticament tot el món. També a Casablanca.
Avui hem decidit passar un dia del treballador sense fer res, el "dolce fare niente". Malgrat que això sembli una contradicció la veritat es que en teniem necessitat. Feia uns quants caps de setmana que estavem aprofitant la nostra estada lluny de casa (que és el que toca) i que sortiem de la ciutat. Avui per el contrari, estem tancats a casa i l'únic que fem es anar del sofa al llit i del llit al sofa. Fins i tot per el dinar hem tret menjar del congelador per no trencar així el nostre ritme. Perquè malgrat que sigui festiu a totes les oficines, aqui la llei d'horaris comercials encara no ha arribat i la gent que té botigues pot fer el que vulgui i la majoria d'elles son obertes.
Avui quan m'he llevat recordava els diumenges d'hivern a Reus que em llevava al mati i tota la meva activitat es limitava a anar a comprar el diari, i al arribar a casa pujar la persinan i tornar-me a estirar al llit fins a l'hora de dinar. Avui dia d'estrena com a blogger, la meva intenció és semblant. Una mica d'ordinador, una mica de lectura, potser alguna peli i com a molt una visita al mercat que m'encanta.
Salut i fins ben aviat !!!




dimarts, 10 d’abril del 2007

divendres, 6 d’abril del 2007

Setmana Santa amb Xavi i Sandra






El millor viatge q hem fet aquí al Maroc, has estat amb la companyia del Xavi i la Sandra -como no-. Gràcies per venir, de veritat.


Hem pogut gaudir de paissatges mervallosos, muntanyes, prats desèrtics, natura, pobles berebers i tormenta de sorra en el desert...


dilluns, 12 de febrer del 2007

El centre del Marroc, Ouarzazate

Finalment, vam poder marxar a Ouarzazate, tots, amb al preu de Konouz Biladi. Hi va haver bitllet per a tothom, i pel que respecte la meva situació, em van colar, vaig passar com a dona del Sr. Abelló.

Sense poder deixar de banda alguna estona de mal humor provocada per tot allò que comporta viatjar amb un circuit turístic, entenent com a tal, un paquet on la gent va en grup, ho fa tot amb grup, pren decisions de grup i que a més a més, et prenen el pèl, com a grup turístic tradicional, però s’ha d’acceptar... tot i que jo, ja sabia com funcionava el tema, ja me’n vaig adonar a Egipte o a Túnez. A Espanya també funciona així; però em costa acceptar, a vegades, que he de fer el que em diuen perquè està marcat en el programa turístic i no puc anar a on jo voldria anar; això és el que comporta viatjar amb grup (i no em refereixo als espanyols) sinó a tot el grup que formàvem, 18 persones. Crec que intentaré viatjar més sovint de manera individual.

En fi, tret d’aquests petits moments ha estat un cap de setmana molt profitós (avantatge del paquet, clar!), recomanable (sens dubte!) i sobretot paisatgísticament brillant (quin color!). Vam sortir divendres a les 23.00h de Casablanca per aterrar a Ouarzazate on hi passaríem tres nits. Avui, dilluns hem arribat, cansats, a Casablanca a les 7.00h del matí -quatre hores després notàvem el terratrèmol-.

Dissabte vam llevar-nos per visitar la Kasba Tourint de la ciutat de Ouarzazate, antic palau on hi vivia una família formada per clans, esclaus i treballadors, amb dependències, sales de recepció, patis interiors i habitacions. Les Kasbas estan definides com a antigues ciutadelles, dins de les kasbas hi ha els ksar que són les fortaleses, cada ksar té 4 torres. Les kasbas estaven construïdes en els turons per refugiar-se de les invasions i poder tenir visibilitat. El color de les kasbas agafa la mateixa tonalitat marró idèntica a la muntanya, per tant de ben lluny no distingeixes la població. No hi ha gaires finestres ja que la il·luminació arriba a través de claraboies. Tenen varius pisos i fins i tot n’hi ha de subterrànies, per fugir del calor de l’estiu que arriba els 52º. En tot el Marroc n’hi ha alguna que encara està habitada. Un cop visitada la kasba Tourint, la més ben conservada, ens vam dirigir a Aïn Benadouh per visitar la kasba més gran del Marroc, Patrimoni de la Humanitat. El poble és preciós i tradicional, no hi ha edificis alts, ni carrers esfaltats, cotxes, ni cap tret de civilització moderna, excepte els visitants! Per arribar a la porta de la Kasba, després de passar per un camí de varies botigues d’artesania, s’ha de creuar una riera, on tota una tropa de marroquins dalt d’un burro et venen a buscar per ajudar-te a creuar-la, però nosaltres, espavilats, per no haver de pagar els dirhams pactats, ens vam fer els valents i vam creuar amb les botes a les mans i els pantalons arromangats la riera; i tot seguit uns turistes en van prendre nota i ens van seguir, cosa que no va agradar massa als homes dels burros. La kasba té molt d’encant i una mena d’espiritualitat tranquil·litzadora. I, el paisatge és tant bonic que oblides per un moment tots els disgustos i “lo pesats” que poden arribar a ser els marroquins quan volen! Podries restar hores i hores a de dalt de tot del turó, tot mirant la vista al poble, a la kasba, a l’Atlas nevat i més i més. Llàstima que havíem esperat dues hores per dinar en un restaurant car i dolent, vam haver de fugir apressa abans el sol no es pongués per arribar a veure l’oasi del desert. M’estalvio el comentari en arribar a l’oasi. De totes maneres la visita a la Kasba Aïn Benadou em va fer canviar l’humor.

L’endemà vam sortir amb els 4x4 direcció a les dunes de Fint tot fent parades i fotos, fotos i parades al llarg del Vall del Dráa. S’ha de veure, són paisatges dels quals no estem acostumats, muntanyes negres, marrons fosques contrastades amb el cel blau i serè; palmeres i kasbas cada 30 kilòmetres, i més enllà muntanyes desèrtiques. Vam arribar a Zagora, un poble on només ens hi vam aturar per dinar. Clar que apartat del poble vam visitar inesperadament un tros de kasba soterrània acompanyada d’una fàbrica d’artesania típica de la zona, comissió sobre ventes, és clar, pels guies! Vam veure molta pobresa, molts nens demanant i vam entrar fins i tot a dins de la casa d’una família que ens va mostrar com vivien; vaig decidir donar la propina a aquesta família i li vaig demanar al guia que m’hi acompanyés altra vegada, mentre hauria d’haver estat comprant artesania per a que ell s’emportés la comissió, crec que es va enfadar, però què hi farem!

Finalment vam arribar a les dunes de Tifou, que no recomano que hi aneu perquè tot i ser natural sembla que estiguem a Port Aventura, enmig d’un paisatge idíl·lic, desèrtic i serè s’enlairen unes dunes, i unes dunes vol dir una gran duna amb 5 dunetes més que l’envolten, tot això amb dromedari són 20 minuts de passeig! La gent que no té temps per visitar el desert del Sàhara ve aquí per fer-se una idea de desert, clar, jo després d’estar a Túnez, aquesta duna em va semblar un teatre, realment sembla posada de manera artificial. Però entenc que la gent que no ha muntat al camell ni ha vist mai el desert li pugui “agradar”, en fi, que vam fer el paripè, vam pujar i vam baixar de la duna corrents i jugant. I tot seguit de camí cap a Ouarzazte (unes tres – quatre hores amb parada a la botiga d’artesania pactada, és clar!).

Aquests són els plaers de viure en un país estranger i barat! I, tot que el viatge m’ha semblat barat (160,00€ dormir, sopar, esmorzar, avió i excursions incloses) crec que pot arribar a sortir més barat encara si un està disposat a dormir en fondes d’aigua freda.

Fins el proper viatge, que no sé quan serà... però poc queda!

dissabte, 10 de febrer del 2007


El mes de febrer vam anar a Fes.


Fes és ciutat que cal visitar. És una de les ciutats imperials, junt amb Meknes, Rabat i Marràqueix. És la capital religiosa i cultural del Marroc -que ve a ser pràcticament el mateix-. El seu impressionant i gegant casc antic, anomenat Fes-El-Bali, és patrimoni de la humanitat. Entrar-hi és començar un viatge en el temps. Diuen que és la ciutat medieval més gran del món: és molt fàcil perdre’t atès que és un laberint de carrers entramats i estrets, plens de gent fan que perdre-s’hi sigui un viatge increïble amb tots els sentits. Els seus barris estan distribuïts per oficis: calderers, tintorers, comerciants, aferres... Tota la mercaderia que entra i surt de Fes-El-Bali es mou amb burro –si! No hi circulen els cotxes!- Tot el recinte de la ciutat vella esta envoltada de muralles.






dimarts, 9 de gener del 2007

Primeres impressions de Casablanca

Bueno, pues no sé per on començar... Suposo que teniu ganes de saber cosetes de Casablanca i què tal em sento per aquí i tal, doncs us explico una mica -l’ordre dels punts no té res a veure amb la importància, d’acord?- i us deixo 2 fotos, espero no fer-me pesada:

- Casablanca em sembla car! Per exemple al mercat el preu del calamar és 12,00€, un paquet de cereals Special K val 4,70€. El Zara i el Mango és més car que a Espanya. Per tant no val la pena anar de compres per aquí! Un restaurant italià, ahir a la nit vam sopar per 30,00€, sense vi! El taxi sí que és barat, fer 20 km val 1,80€ i el pa val 0,13€ -el Pau en compra cada dia 2 barres i se les menja tal qual-.

- Fa calor, durant el dia surto al carrer sense abric i la gent diu que fa fred! No saben què és el fred. No necessito les botes peludes ni mitjons de llana. El sol brilla molt, no pots anar sense ulleres de sol pel carrer. Crec que ja m’he posat morena de la cara. A casa, però fa un fred pel vespre quan el sol se’n va, se’t posa la humitat als óssos i tinc com un tremolor de fred fins que no em poso al llit amb la manta. Aquí no hi ha ni calefacció ni aire condicionat!

- Anem pel tema pis... El pis que Pau tenia aparaulat no m’ha agradat, potser perquè l’he visitat quan hi vivia senyor i l’he trobat extremadament desordenat, però bé, crec que era massa vell, la zona una mica lluny del centre... Llavors m’he dedicat a veure pisos i, de moment em quedaria amb un que per la zona que és el Pau diu que és car val 800€ el mes (sí, 800€ el mes). És una mica rotllo això de buscar pis perquè et foten el pèl, ahir a les 18.30h ens van ensenyar un pis que no tenia la llum donada d’alta i us creieu que podem veure un pis a les fosques, doncs sí senyor fent llum amb el mòbil el vam visitar. Jo no m’ho podia creure! No sé què farem... No vull veure gaires pisos més, crec que entre una cosa i l’altre n’he visitat 10 o 12. I ja tinc ganes de decidir-nos i començar a instal·lar-nos.

- Casablanca, està bé. Me l’imaginava més bruta, més sorollosa, més pobre, més edificis vells i tal. Doncs res de tot això, és com si visquéssim a Barcelona, és diferent ja que estem acostumats a viure a un poble (ja sigui Reus o Montbrió). Amb la única diferència que no te massa atractiu turístic, no hi ha museus, teatres, monuments així que pot resultar una ciutat avorrida –o és que encara no ho coneixem-. Ens han dit que lo únic que val la pena és el barri del Habbous i la Mesquita (us envio fotos) i que ja hem anat a visitar, doncs quan vingueu ja us ho ensenyarem! També hem visitat la Medina (el mercadillo) però ens han dit que el de Casablanca no és molt típic ni turístic és bàsicament per la gent àrab. Cosa que a d’altres ciutats és súper típic de visitar.

- La seguretat és bona, no em sento malament caminant pels carrers, tot i que em miren els nois/senyors i algun d’ells em diu guapa en el seu idioma, clar! Però no em molesta, de moment.

- El menjar, pues la veritat és que encara no he menjar res típic marroquí, cosa que m’agradaria. De moment ens alimentem de verdura, fruita, ous, pa, pasta i arròs... Quan anem de restaurant aprofito per menjar carn.

- Tots els espanyols que hem conegut tenen una “bonnne” (xaxa) que els renta la roba, neteja i els fa el menjar. Llavors ells sí que mengen coses típiques d’aquí. És súper típic tenir una “bonne”, no sé quan els hi costa però és molt barato. Com diu el Pau, podríem tenir un guardiant, un jardiner, una “bonne” i un xofer. Tot i que jo continuo pensant que la vida aquí no és tant barata!

- Tema feina, el Pau continua intranquil, estressat, preocupat... no puc dir res més. No tinc la sensació que l’ajudo gaire, no sé què fer-hi.

- Jo, pues sí, voldria treballar! Ja us he dit que no hi ha massa cosa a fer a Casablanca (potser és que encara no ho conec!). Intentaré no obsessionar-me per aquest tema i a veure si em passen bé els dies estudiant francès i ???

No us vull continuar fotent el rotllo, crec que ja ho he fet prou. I si em deixo alguna cosa que us interessa saber ja sabeu on trobar-me.